Roaming en Telefonia mòbil

El servei de roaming ha fet possible que els usuaris de telefonia mòbil adquireixin una completa llibertat de moviment entre les àrees de cobertura de les diferents empreses de telecomunicacions.

Aquest servei consisteix en permetre que un usuari que es trobi en zona de cobertura d'una xarxa mòbil diferent a la que li presta el servei pugui rebre les trucades fetes cap al seu número de mòbil, sense necessitat de realitzar cap tipus de procediment extra i, en molts casos, també permetre fer trucades cap a la zona on es va contractar originalment el servei, sense necessitat de fer una marcació especial. Per assolir aquest fi, les dues companyies (la prestadora original del servei i la propietària de la xarxa en la que el client estigui itinerant) han de tenir subscrit un acord d'itinerància, en el qual defineixen quins clients tenen accés al servei i com s'efectuarà la connexió entre els seus sistemes per encaminar les trucades.

Encara que el servei permet una comunicació immediata i, en molts casos, sense necessitat de cap sol.licitud addicional, és de notar que normalment el cost de transferència de cada trucada i els costos d'interconnexió es carregaran a receptor de la trucada, no al truca (que no ha de saber on es troba l'abonat anomenat). Així, el servei és transparent per a l'usuari que desitja contactar un nombre que es desplaça a una altra zona.

El concepte d'itinerància també es pot aplicar als terminals mòbils alliberats, ja que un mateix pot reduir els costos de roaming tant per a l'usuari emissor com per al receptor, utilitzant una targeta Sim d'algun dels operadors mòbils disponibles a la zona. Aquesta itinerància és útil quan es viatja a l'estranger, cosa que constitueix un dels avantatges del sistema GSM.

Roaming Vodafone.

Roaming

La itinerància (en anglès, i popularment, roaming) és un concepte utilitzat en comunicacions sense fils que està relacionat amb la capacitat d'un dispositiu per moure's d'una zona de cobertura a una altra. Roaming és una paraula del idioma anglès que significa vagar o rondar. El terme més adequat en català és "itinerància".
El concepte de roaming o itinerància utilitzat en les xarxes Wi-Fi , significa que el dispositiu Wi-Fi client pot desplaçar i anar registrant en diferents bases o punts d'accés .
En telefonia mòbil, la itinerància (el roaming) és la capacitat d'enviar i rebre trucades en xarxes mòbils fora de l' àrea de servei local de la seva companyia, és a dir, dins de la zona de servei d'una altra empresa del mateix país, o bé durant una estada en un altre país diferent, amb la xarxa d'una empresa estrangera.

Tipus de xarxes.

Les xarxes es poden connectar segons el tipus de cable o de connexions.

·Tipologia en bus. Cada ordinador es connecta amb el següent mitjançant un cable coaxial i els connectors BCN. El problema que presenta aquest tipus de xarxes és que quan un node de les connexións té una averia la resta dels ordinadors deixen de tenir comunicació.

·Tipologia en estrella. Cada ordinador està connectatamb el conectador, i en cas que una d'aquestes connexión tingui una averia, els altres ordinadors poden continuar treballant normalmet. Se necesita molt més cable per a la instalació

·Tipologia en anell. Tots els ordinadors de la xarxa estan connectats al mateix cable i per poder comunicar-se els uns amb els altres han d'esperar el seu torn.

Targetes de xarxa sense fil.

Cada targeta ha de tenir una antena per poder emetre i rebre ones del punt d'accés més pròxim.

Targetes de xarxa amb fil.

Cada targeta ha de tenir un connector per al tipus de cable on ha d'anar connectada.

Targetes de xarxa.

Les targetes de xarxa són les encarregades de fer possible que un ordinador es pugui comunicar amb el altres ordinadors d'una xarxa LAN. La més utilitzada per connectar ordinadors amb xarxa és l'Enthernet. Cada targeta a de tenir un número d'identificació.

Siestema d'ones sense fil.

·Sistema d'ones sense fil. També s'utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. La velocitat de comunicació de la xarxa per ones és inferior a la que es pot obtenir mitjançant els cables.

·Concentrador(hub). És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dipositius per compartir un mateix cable de transport de la xarxa.

·Punt d'accés (AP, acces point). És un perifèric concentrador que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN.Aquest dispositiu també pot connectar-se amb la xarxa amb fil LAN.

La normativa estàndar de certificació de les xarxes sense fil s'anomena WI-FI.

Descripció física de les xarxes d'àrea local(LAN)

Per poder connectar un ordinador amb un altre, cal que cada un tingui un dispositiu per connectar-se a la xarxa.

En els ordinadors personals, aquest dispositiu és la targeta de xarxa. Les més usuals per connectar xarxes d'àrea local són les que porten el protocol estàndard Ethernet.

L'altre element que es necessita és el medi de transmissió, el medi més habitual és el cable.Hi ha tres tipus de cables:

-El cable coaxial. Actualment es fa servir molt poc. El connector uqe s'utilitza té el nom BNC. El cable d'antena dels televisors és un cable coaixal.

-El cable parell trenat(TP). És el cable més utilitzat avui dia, ja que és molt econòmic. El connector que s'utilitza per fer les connexions es diu RJ45.

-El cable de fibra òptica. És el cable més fiable per a les comunicacions, però també el més car. La fibra òptica permet fer transmissión de senyals lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques.

Normalització de les xarxes

A mesura que la demanda de xarxes d'ordinadors van sorgirels problemes. Si una empresa volia connectar els seus ordinadors comprats a diferentrs fabricants no podia fer-ho.
L'Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants que les respectessin garantir que els seus ordinadors es podien connectar amb tots els que les complien. Així es va aconseguir que les xarxes LAN i les WAN tinguessin una espanció per tot el món.
Aquest model de conexió va rebre el nom de madel OSI i es va començar a utilitzar l'any 1983. El model OSI es compon de set capes, cada una de les quals fa una funció determinada.

Origen de les xarxes d'ordinadors

A les empreses que tenien ordinadors necesitaven comunicarse els ordinadors dels diferents departament de l'empresa. Els fabricants del ordinadors van començar a idear ordinadors que treballaven de manera que podien compartir les dades amb tots els ordinadors.
Aquest sistema de comunicació va rebre el nom de comunicació en xarxa. Quan els ordinadors estan conectats en el mateix edifici es parla de conexions de xarxa d'àrea local o LAN.
En les xarxes d'àrea local permet conectar els ordinadors d'un mateix edifici.
Avui dia, un ordinador pot intercanciar informació amb altres ordinadors de la mateixa ciutat, del mateix país o fins i tot d'altres països. Aquestes xarxes d'àrea geogràfica extensa WAN.
Una xaxa d'àrea extensa (WAN) permet connectar xarxes d'àrea local (LAN) amb altres xarxes d'àrea local, situades a qualsevol lloc del món.

Lector Cd

Un lector de disc òptic interpreta la informació emmagatzemada en el disc apuntant la pista amb un raig làser, que es veurà reflectit o no reflectit pel disc en funció de si a la pista hi ha un pou o un pla. Els pous tenen una amplària de 0,6 micres, mentre que la seva profunditat (respecte als plans) es reduïx a 0,12 micres. La longitud de pous i plans està entre les 0,9 i les 3,3 micres. Entre una revolució de l'espiral i les adjacents hi ha una distància aproximada de 1,6 micres (el que fa prop de 45.000 pistes per centímetre).

Preus.

Placa base

La placa base és la targeta de circuits impresos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.

Una placa base típica conté el microprocessador, la memòria principal i altres components essencials. Altres components com l'emmagatzemament extern, els controladors de vídeo i so, i altres perifèrics, hi poden ser afegits bé com a targes d'expansió o a través de cables, tot i que en els ordinadors moderns és cada vegada més comú integrar alguns d'aquests dispositius directament a la placa base.

Preus.

torre

La torre o carcasa es la part exterior o decorativa d'un ordinador. Dins hi han la majoria dels components de l'ordinador.

Preus.

Targeta de so

La targeta de so és un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir un senyal d'àudio analògic a partir d'informació digital.
Una targeta de so o placa de so és una targeta d'expansió per ordinadors que permet l'entrada i sortida de àudio sota el control d'un programa informàtic anomenat controlador (en anglès driver). El típico uso de las tarjetas de sonido consiste en proveer mediante un programa que actúa de mezclador , que las aplicaciones multimedia del componente de audio suenen y puedan ser gestionadas. El típic ús de la targeta de so consisteix en proveir mitjançant un programa que actua de mesclador , que les aplicacions multimèdia del component d'àudio sonin i puguin ser gestionades.

Preus.

pantalla

En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada.
Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.
La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i després es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT, van creixer en mida de pantalla mentre reduien la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.

Preus.

Disc dur

Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).

Preus.

Teclat i ratolí

En informàtica, un teclat d'ordinador és un utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.
El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.
Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

Preus.

Memòria ram

Aquest video mostra com instalar la memòria ram.

Tarjeta de video

Interpreta les dades que li arriben del processador, ordenant-los i calculant per poder presentar-los a la pantalla en forma d'un rectangle més o menys gran compost de punts individuals de diferents colors (píxels).
Agafa la sortida de dades digitals resultant d'aquest procés i la transforma en un senyal analògic que pugui entendre el monitor.

Preus.

CPU

És el component en un ordinador, que interpreta les instruccions i processa les dades contingudes en els programes de la computadora. Les CPU proporcionen la característica fonamental de la computadora digital (la programabilidad) i són un dels components necessaris trobats en les computadores de qualsevol temps, juntament amb l'emmagatzematge primari i els dispositius d'entrada/sortida.

Preus.

Ram

La memòria principal o RAM (Random Access Memory, Memòria d'Accés Aleatori) és on l'ordinador desa les dades que està Utilitzant en el moment present. L'emmagatzematge és considerat temporal per que les dades i programes romanen en ella Mentre que l'ordinador aquest encesa o no sigui reiniciada.Se l'anomena RAM Per què és possible un Accedir Qualsevol ubicació d'ella aleatòria i Ràpidament

Físicament, Estan constituïdes per un conjunt de xips o mòduls de xips Normalment connectats a la targeta mare.

Els xips de memòria són rectangles negres que soldats Solen anar en grups u unes plaquetes amb "pins" o contactes.
La diferència entre la RAM i altres tipus de memòria d'emmagatzematge, com els Disquets o els discs durs, és que la RAM és molt més ràpida, i que s'esborra en apagar l'ordinador, no com els disquets o discs durs on la informació roman gravada.

Preus.

Bios

Sistema bàsic d'entrada - sortida. És un petit programa, normalment emmagatzemat en un xipw ROM.
La seva funció principal és trobar el sistema operatiu i carregar-lo a la memòria ([RAM]).
Està normalment programat en ensalmador. Carrega en una adreça de memòria determinada tota una sèrie de funcions per accedir al maquinari.
La feina principal del BIOS és establir uns mètodes d'entrada-sortida estàndards per als perifèrics i els dispositius (teclat, ratolí, discs, etc). Fa que qualsevol sistema operatiu els pugui fer funcionar sense haver d'adaptar-s'hi.
També ens permet configurar alguns aspectes del comportament de l'ordinador.

Preus.