Roaming en Telefonia mòbil

El servei de roaming ha fet possible que els usuaris de telefonia mòbil adquireixin una completa llibertat de moviment entre les àrees de cobertura de les diferents empreses de telecomunicacions.

Aquest servei consisteix en permetre que un usuari que es trobi en zona de cobertura d'una xarxa mòbil diferent a la que li presta el servei pugui rebre les trucades fetes cap al seu número de mòbil, sense necessitat de realitzar cap tipus de procediment extra i, en molts casos, també permetre fer trucades cap a la zona on es va contractar originalment el servei, sense necessitat de fer una marcació especial. Per assolir aquest fi, les dues companyies (la prestadora original del servei i la propietària de la xarxa en la que el client estigui itinerant) han de tenir subscrit un acord d'itinerància, en el qual defineixen quins clients tenen accés al servei i com s'efectuarà la connexió entre els seus sistemes per encaminar les trucades.

Encara que el servei permet una comunicació immediata i, en molts casos, sense necessitat de cap sol.licitud addicional, és de notar que normalment el cost de transferència de cada trucada i els costos d'interconnexió es carregaran a receptor de la trucada, no al truca (que no ha de saber on es troba l'abonat anomenat). Així, el servei és transparent per a l'usuari que desitja contactar un nombre que es desplaça a una altra zona.

El concepte d'itinerància també es pot aplicar als terminals mòbils alliberats, ja que un mateix pot reduir els costos de roaming tant per a l'usuari emissor com per al receptor, utilitzant una targeta Sim d'algun dels operadors mòbils disponibles a la zona. Aquesta itinerància és útil quan es viatja a l'estranger, cosa que constitueix un dels avantatges del sistema GSM.

Roaming Vodafone.

Roaming

La itinerància (en anglès, i popularment, roaming) és un concepte utilitzat en comunicacions sense fils que està relacionat amb la capacitat d'un dispositiu per moure's d'una zona de cobertura a una altra. Roaming és una paraula del idioma anglès que significa vagar o rondar. El terme més adequat en català és "itinerància".
El concepte de roaming o itinerància utilitzat en les xarxes Wi-Fi , significa que el dispositiu Wi-Fi client pot desplaçar i anar registrant en diferents bases o punts d'accés .
En telefonia mòbil, la itinerància (el roaming) és la capacitat d'enviar i rebre trucades en xarxes mòbils fora de l' àrea de servei local de la seva companyia, és a dir, dins de la zona de servei d'una altra empresa del mateix país, o bé durant una estada en un altre país diferent, amb la xarxa d'una empresa estrangera.

Tipus de xarxes.

Les xarxes es poden connectar segons el tipus de cable o de connexions.

·Tipologia en bus. Cada ordinador es connecta amb el següent mitjançant un cable coaxial i els connectors BCN. El problema que presenta aquest tipus de xarxes és que quan un node de les connexións té una averia la resta dels ordinadors deixen de tenir comunicació.

·Tipologia en estrella. Cada ordinador està connectatamb el conectador, i en cas que una d'aquestes connexión tingui una averia, els altres ordinadors poden continuar treballant normalmet. Se necesita molt més cable per a la instalació

·Tipologia en anell. Tots els ordinadors de la xarxa estan connectats al mateix cable i per poder comunicar-se els uns amb els altres han d'esperar el seu torn.

Targetes de xarxa sense fil.

Cada targeta ha de tenir una antena per poder emetre i rebre ones del punt d'accés més pròxim.

Targetes de xarxa amb fil.

Cada targeta ha de tenir un connector per al tipus de cable on ha d'anar connectada.

Targetes de xarxa.

Les targetes de xarxa són les encarregades de fer possible que un ordinador es pugui comunicar amb el altres ordinadors d'una xarxa LAN. La més utilitzada per connectar ordinadors amb xarxa és l'Enthernet. Cada targeta a de tenir un número d'identificació.

Siestema d'ones sense fil.

·Sistema d'ones sense fil. També s'utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. La velocitat de comunicació de la xarxa per ones és inferior a la que es pot obtenir mitjançant els cables.

·Concentrador(hub). És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dipositius per compartir un mateix cable de transport de la xarxa.

·Punt d'accés (AP, acces point). És un perifèric concentrador que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN.Aquest dispositiu també pot connectar-se amb la xarxa amb fil LAN.

La normativa estàndar de certificació de les xarxes sense fil s'anomena WI-FI.

Descripció física de les xarxes d'àrea local(LAN)

Per poder connectar un ordinador amb un altre, cal que cada un tingui un dispositiu per connectar-se a la xarxa.

En els ordinadors personals, aquest dispositiu és la targeta de xarxa. Les més usuals per connectar xarxes d'àrea local són les que porten el protocol estàndard Ethernet.

L'altre element que es necessita és el medi de transmissió, el medi més habitual és el cable.Hi ha tres tipus de cables:

-El cable coaxial. Actualment es fa servir molt poc. El connector uqe s'utilitza té el nom BNC. El cable d'antena dels televisors és un cable coaixal.

-El cable parell trenat(TP). És el cable més utilitzat avui dia, ja que és molt econòmic. El connector que s'utilitza per fer les connexions es diu RJ45.

-El cable de fibra òptica. És el cable més fiable per a les comunicacions, però també el més car. La fibra òptica permet fer transmissión de senyals lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques.